type the preferred color of the background
La militància (2005-sempre)
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa
Do not confine yourself to observing
these hours that now approach
go down to the street and participate
Vicent Andrés Estellés
Crear espais per disputar-li l’hegemonia a la misèria fins ofegar-la és important, i sona intens però així és, i ho has de fer abans que res si vols canviar la cultura i la resta de condicions materials d’un lloc. Ho vaig aprendre militant a Maulets (2005-2012). Una organització de joves ecologista, independentista, transfeminista i comunista llibertària autogestionada que treballàvem arreu dels Països Catalans i que a la pràctica ajuntava el milloret i el pitjoret de cada casa per, efectivament, crear espais –en el nostre cas, una assemblea local, un nucli als instituts, un periòdic, el 15M local, les festes alternatives, un espai municipalista i d’altres que m’estic dixant. I participar d’altres –Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns, Fira-Tots.
Tot transformant col·lectivament el nostre entorn i el món superant l’individu plantàrem cara, afectàrem políticament les nostres vides –de vegades en material institucional, de vegades cultural i de vegades humà– i també creàrem comunitats, efímeres i no.
Creating spaces to contest and suffocate the hegemony of misery is crucial –and it may sound intense, but that’s the reality. This is something you must do above all else if you want to change the culture and the rest of the material conditions of a place. I learned this while being an activist with Maulets (2005-2012), an organization of young people that was ecologist, independentist, transfeminist, and anarchist communist. We worked throughout the Catalan Countries, and brought together the best and worst of us all to effectively establish new spaces. In our case, this meant a local assembly, groups in the colleges, a newspaper, the local 15M initiatives, an alternative festival, a municipalist space and others that I forget. We also participated in other organizations such as the Federation of Neighborhood Associations in Amposta and Fira-Tots.
Through collective transformation, we confronted our conext and the world in general struggling to go beyond the individual. We, institutionally and artistically influenced our lives – that including every people around us – culture and communities; ephemeral & not.
En aquella època el capital internacional cisheteropatriarcal, colonial i racista extraïa la riquesa dels països del sud d’Europa tot terciaritzant-nos l’economia i l’Estat espanyol evitava qualsevol debat sobre com gastava els diners dels treballadors alimentant una perenne constant de conflictes nacionalistes espanyols petits i mitjans. I el moment cridava l’atenció perquè ningú no s’hi oposava gaire, en primer terme, i perquè en general érem una societat que passava completament de tot, en segon. Vivíem massa bé, penso. Massa enganyades convençudes que vivíem el millor dels mons. Al capdavall, era còmode. Per a alguns.
During that period, the colonial, racist, cisheteropatriarcal international capital was extracting on the southern European population by tertiary-sectorizing our economy. Meanwhile the Spanish Kingdom avoided any debate on how to spent the workers’ money by fueling a constant stream of small and medium Spanish nationalist conflicts. Times were notable as very few opposed –firstly– and because in general it was a society that wouldn’t really care about anything. We were living too comfortably, I am afraid; too convinced that we were living in the best of worlds. Ultimately, it was convenient. At least for some.
Stopping PHN (Plan Hidrológico Nacional) planned by Spanish right-wing Nationalist Party PP (Partido Popular) and local collaborationists Catalan right-wing Convergència i Unió as an activist together with an ecological regional masses’ movement led by Plataforma en Defensa de l’Ebre. Stopping several posterior attempts to channel Ebre river’s water for speculative purposes and private interest
Squatting faculties in UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) and UB (Universitat de Barcelona) together with the students’ movement claiming to the competent organisms to listen the student’s critiques to UE’s Bologna Process as a way of privatising Education and maximising its elitisation. Organization and facilitating alternative classes with students, professors and staff
A couple of political dimissions from the regional Catalan clientelist nationalist right-wing (Consell Comarcal del Montsià) appointed during my period as a journalist in la Directa cooperative
Articulating through a young’s radical movement and a group of neighbors the political opposition to the city council (supermajority) of Amposta, after 24 years of supermajoritist hegemony of the regional Catalan clientelist nationalist right-wing. Was proposed to be the second in the list for a progressist catch-all coalition that would conquer the city council. Refused. Accepted a 13th place
Organising two editions of an anticapitalist, independentist, ecologist, feminist rural gathering and festival (Rebrot, in Berga) together with Maulets, el jovent independentista revolucionari
Articulating local 15-M in Amposta into an alternative local political party and culture festival
Representing anticapitalist, independentist, ecologist, feminist, municipalist pseudo anarcho-communist grassroots movement and political party CUP (Candidatura d’Unitat Popular) in the regional media helping to make it possible to enter the Catalan Parliament first time in History
Ebrergent Cycle (2016-2018)
Se’m va proposar de rellançar la convocatòria per a joves artistes de les Terres de l’Ebre Ebrergent 2016/2017 de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Art Lo Pati. Publicat una sort de manifest adreçat a la joventut precària i creativa del territori ebrenc i del Sénia, o a qui s’hi identificara, junt a les persones seleccionades establírem un grup de treball i assemblea conformat per professionals i estudiants del sector artístic i ciutadania en general.
I was asked to curate the Ebrergent 2016/2017 campaign of the General Directorate of Youth of the Generalitat of Catalonia and the Lo Pati Art Center of the Terres de l’Ebre in order to relaunch it. We released a manifesto addressed to the precarious and creative youth of the Ebrenc and Sénia regions the furthest from the centres in bot Catalonia and the Valencian Land. With the selected people, a working group was established made up of professionals from the artistic sector, students and citizens.
Coordinades per mitjà tant de dinàmiques presencials com a distància donada la realitat de diàspora que assola el territori ebrenc, d’entre les seleccionades conformàrem un col·lectiu d’artistes. Produírem un arc de videoderives de punk rural en les quals rellegírem i renarràrem afectivament un territori fet perifèria.
Coordinated through both face-to-face and distance dynamics, we formed a collective of artists: and we produced an arch of rural punk video dérives in which we re-read and re-narrated a territory made periphery.
També riguérem molt.
We laughed a lot too.
L_invisible arreu (2017)
A cent anys de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i amb la complicitat de Godall Edicions, presentàrem la primera traducció al català d’una obra literària del col·lectiu d’escriptors Wu Ming.
“L’invisible arreu” proposa un relat diferent del conflicte bèl·lic de la mà de quatre històries aparentment independents –de la violència nacionalista a la bogeria, de la revisió feminista del surrealisme a la tàctica marxista– que configuren una mirada coral com és habitual en els relats del grup i un model de llengua en consonància, que esborra els límits entre l’italià i el català tot proposant una sort de llengua panromànica de flaires mediterranis i ensomniadors.
Sfumatura. L’art de treballar, l’ofici de viure : Sfumatura. The Art of Working, the Work of Living (2018)
De l’agenda de la precarietat neoliberal al sud d’Europa a l’impacte de l’arribada del plàstic per als pescadors de la Ràpita. De la destrucció de l’ascensor social a com els supermercats s’han menjat, junt al petit comerç, materials com la llata. De la cultura aspiracional a l’extinció d’oficis.
Realitzat junt a Pau Bertomeu a partir de l’encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre d’un document sobre oficis tradicionals del territori per la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic.
From the neoliberal precarity agenda in southern Europe to the impact of plastic’s arrival on the fishermen’s community of La Ràpita. From the destruction of the social elevator to how the arrival of supermarkets devoured, along with small businesses, materials like tin. From aspirational culture to the extinction of professions.
Developed in collaboration with Pau Bertomeu, commissioned by Museu de les Terres de l’Ebre for a documentary on traditional occupations in the region for the International Ethnographic Film Exhibition.
extincióFest (2017/2022)
¿Què hi ha, en la distància entre l’extinció climàtica i el que ens fa a les persones extingir-nos les unes a les altres? N’hem fet recerca col·lectiva, d’esta pregunta, entre converses, concerts, exposicions i recitals. Junt a Marina Garcés, César Rendueles, Roser Vernet, Anna Gas, Rubén Serrano, Núria Martínez Vernis i Martí Sales, Helena Vinent, Bea Regueira Neisha, la Queency, Maria Arnal i Marcel Bagés, Vladivostok, Ricard Boyle i els col·lectius Aspercamp i Avalancha.
Dos exposicions i un grapat d’activacions al Centre d’Arts El Mèdol (2021) i el Centre d’Art Lo Pati (2017).
What lies in the space between climate extinction and what drives us, as individuals, to extinguish one another? We’ve conducted collective research on this question through conversations, concerts, exhibitions, and recitals. Collaborating with Marina Garcés, César Rendueles, Roser Vernet, Anna Gas, Rubén Serrano, Núria Martínez Vernis, Martí Sales, Helena Vinent, Bea Regueira, Neisha, La Queency, Maria Arnal, Marcel Bagés, Vladivostok, Ricard Boyle, and the Aspercamp and Avalancha collectives.
Two exhibitions and a multitude of activations at the El Mèdol Center for the Arts (2021) and the Lo Pati Art Center (2017).
L’exposició ‘Ontologies de marjal’ aproximava els moviments socials de la ciutat per mitjà de l’encàrrec a diferents artistes trap i visuals de produir obra nova a partir del xoc amb un arxiu local de perifèries polítiques.
The exhibition ‘Ontologies of the Marsh’ approached the city’s social movements by commissioning various trap and visual artists to create new works based on their encounter with a local archive of political peripheries.
‘De l’autisme a l’anime’, mentrestant, transita discapacitat i neurodivergència des del trauma i les violències amb peces d’Helena Vinent i Kamran Behrouz i el treball de persones neurodivergents de la zona pertanyents a l’associació Aspercamp.
‘From Autism to Anime,’ in the meantime, explores disability and neurodivergence from the lens of trauma and violence, featuring works by Helena Vinent and Kamran Behrouz. As well as the contributions of neurodivergent individuals from the region, associated with the Aspercamp organization.
Fotografies d’Ari Lucena
Link Marina Garcés
Link César Rendueles
Link Anna Gas
Link Ruben Serrano
Una gestió diferent del dolor : A Different Handling of Pain : Una gestión diferente del dolor (2018-2019)
Els museus i el patrimoni són artefactes sovint estàtics i construïts sobre consensos. Tot desplegant un itinerari alternatiu –calculadament histèric– al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), pretenia aproximar-ne llurs narratives des d’una mirada de gènere, raça, classe, capacitat, edat i colonialitat, fent així per incloure-hi col·lectius i individualitats sovint marginades (des) dels discursos oficials. També hi havia una qüestió d’ego i voler presumir que la meua primera obra en solitari estaria al Museu Nacional.
Una gestió diferent del dolor fou produït en català, anglés i castellà, i fou possible gràcies a la col·laboració de fins una trentena de voluntàries, pertanyents totes a almenys un dels col·lectius bandejats.
Encarnaren amb llurs veus les narratives d’una audioguia audioliterària publicada a web.
Museums and heritage often stand as static artifacts built upon consensus. Unfolding an alternative itinerary -deliberately herstericallized– at the National Art Museum of Catalonia (MNAC), the aim was to approach their narratives from a gender, race, class, ability, age, and coloniality perspective with the intention of incorporating collectives and individuals often marginalized in official discourses. There was also a matter of ego, wanting my first solo work to showcase at the National Museum of my country.
«A Different Handling of Pain» was produced in Catalan, English and Spanish and made possible thanks to the collaboration of up to thirty volunteers, all belonging to at least one of the marginalized collectives.
They embodied the narratives through their voices in an audio-literary audioguide published on the web.
The Goddess in Us (2019)
A posthumanist paella with Mary Shelley and rabbits must be played in a minimum amount of collectivity.
Available
Espècies invasores : Invasive Species (2019-2020)
Amb Espècies invasores cloguérem junt a Elena Blesa i Joana Gil el tríptic col·lectiu sobre les Terres de l’Ebre iniciat amb Ebrergent. Produírem una exposició i llibret en el qual subratllàrem, exacerbàrem i expandírem les narratives col·lectives sobre què se suposa que és tal territori a partir d’una recerca visual i textual. També ens en vam riure una mica (bastant) del positivisme.
With Invasive Species, together with Elena Blesa and Joana Gil, we completed a collective triptych on the Lands of the Ebre started with Ebrergent. From a research we did an exhibition and wrote a publication in which we underlined, exacerbated and expanded the collective narratives about what such territory is supposed to be. We also laughed a bit (quite a bit) on positivism.
Polacos Party (Catalan Pavilion) (2021)
A partir de la presentació a Polònia del costum espanyolista de titllar de “polacos” els catalans, hem suggerit a grups de persones pertanyents a col·lectius minoritzats poloneses l’assumpció de l’insult com una identitat pròpia. Un significant buit, una paraula sense significat concret, encara, que pugui servir a unir col·lectius entre si. Polacos. Una nova interseccionalitat… amb bandera i festivitat pròpia. Així, vaig convocar i coordinar una Polacos Party al llarg d’un dia en el marc de la trentena edició del Festival Malta a Poznan (Polònia).
Starting from the presentation on Poland of the Spanish nationalist habit of referring to Catalans as «polacos» (Polish people) as a slur, we have suggested to groups of people belonging to various marginalized Polish collectives the idea of embracing the insult as their own identity. A significant void, a word lacking a concrete meaning yet, that could unite collectives. «Polacos.» A new intersectionality… with its own flag and celebration. Thus, I convened and coordinated a Polacos Party over the course of a day within the framework of the thirtieth edition of the Malta Festival in Poznan, Poland.
Vaig cedir l’espai de terra polonesa resultant al col·lectiu anarquista local Food Not Bombs, i durant el dia en paral·lel hi tingueren lloc activitats com un taller de cuina tradicional catalana, amb el suport de l’artista polonesa i cuinera Katarzyna Wojtczak.
També un micro obert bilingüe de poesia organitzat juntament al Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de Poznan; i una conversa en directe amb la podcaster polonesa Patrycja Rozwora sobre si podria donar-se la possibilitat d’estar compartint, ambdós pobles, traces d’alguna sort de dinàmica colonial.
I yielded the space of Polish land to the local anarchist collective, Food Not Bombs, and during the day, parallel activities took place, such as a workshop on traditional Catalan cuisine with the support of the Polish artist and cook, Katarzyna Wojtczak.
There was also a bilingual open mic poetry session organized in collaboration with the Center for Catalan Studies at the University of Poznan. Additionally, a live conversation with the Polish podcaster Patrycja Rozwora discussed the possibility of sharing, by both peoples, traces of some form of colonial dynamics.
En pròpia pell. Cicle neurodivergent : In Own Skin. Neurodivergent Cycle (2020-2023)
L’arc de treballs En pròpia pell (2020-2024) de l’artista neurodivergent Ortésia Cabrera és una investigació en diferents obres sobre el moviment per la neurodiversitat i la realitat neurodivergent a Catalunya feta coneixement encarnat col·lectiu. De la mà d’individus i associacions, he anat creant una sèrie d’espais per a la trobada, reflexió, narració i articulació de la comunitat neurodivergent en primera persona tot fent-ne pràctica de neurodescolonialitat, és a dir, de l’experiència i pràctica d’anar-nos generant una cultura i comunitat neurodivergent pròpia i autocentrada a partir d’una sèrie d’intervencions directes sobre la materialitat i el coneixement.
Així, des de 2020 he treballat per fer aterrar este reguitzell de plantejaments autocentrats de la cultura de la neurodiversitat –que, d’altra banda, és encara molt desconeguda a casa nostra– a col·lectius i persones que viuen en aquestes condicions i a la societat en general en un seguit de projectes d’intervenció directa. Dels múltiples encontres n’hem anat filtrant coneixement alhora que ens hem anat explicant a nosaltres mateixes fent-ne oportunitat per al debat i l’empoderament entre iguals i la creació de comunitats i grups neurodivergents fundats i gestionats des de la primera persona. I finalment, per a la divulgació també entre el públic general, tot promovent el paper d’aliats per a les persones neurotípiques –familiars, amistats, associacions, psicòlegs– i posant la persona neurodivergent al centre.
The series of works titled «In One’s Own Skin» (2020-2024) by neurodivergent artist Ortésia Cabrera is an investigation through various artworks about the neurodiversity movement and the neurodivergent reality in Catalonia. Embodied collective knowledge with the involvement of individuals and associations: I have created a series of spaces for the gathering, reflection, narration, and organization of the neurodivergent community, emphasizing what I call neurodecolonization: generating our own neurodivergent culture and community from direct interventions on materiality and knowledge.
Since 2020, I worked to translate these self-centered propositions of neurodiversity culture, which is still largely unknown in our context, into practical interventions for groups and individuals living with these conditions and for society at large. Through various meetings, we have been distilling knowledge and simultaneously empowering ourselves through debate and peer support, fostering the creation of neurodivergent communities and groups founded and managed from a first-person perspective. Ultimately, we have aimed at promoting the role of allies for neurotypical individuals – family, friends, associations, psychologists – while centering the neurodivergent person in the process, and making this information accessible to the general public.
Per exemple: amb Intimitat forçada (2021) vam generar un espai en format podcast (disponible a totes les plataformes) per al debat i auto narració col·lectiva. Una autorecerca col·lectiva entre persones autistes, altes capacitats i TDAH a partir d’assumir l’idea de la Forced intimacy. Encunyat a principis dels 2000, el d’intimitat forçada és un terme que refereix la situació d’haver d’exposar necessitats íntimes, revelar sentiments personals o demanar ajuda a terceres persones sols per a poder accedir a determinats drets o serveis (la mobilitat, el respecte a l’espai personal, l’afecte) als quals la majoria de la població hi pot accedir de forma autònoma. Durant els deu capítols de podcast i des de la representació de diferents edats, gèneres, llocs, classes socials, etc. hem explorat de forma coral què suposa ser neurodivergent en ple segle xxi al nostre país. Del conjunt d’enregistraments en sorgiren riures, tristesa, ràbia, reflexions, idees, teories, propostes… i l’articulació d’iniciatives posteriors. Comptàrem amb el patrocini d’una Beca de Producció d’Hangar, la participació d’una trentena de persones, i un miler d’oients únics.
For example, with «Forced Intimacy» (2021), we created a podcast space (available on all platforms) for collective debate and self-narration. It involved collective self-research among autistic individuals, those with high intellectual capabilities, and ADHD, based on the concept of «Forced Intimacy.» Coined in the early 2000s, forced intimacy refers to the situation where individuals must expose their intimate needs, disclose personal feelings, or seek help from others just to access certain rights or services (mobility, respect for personal space, affection) that the majority of the population can access autonomously. Over ten podcast episodes, and representing different ages, genders, locations, social classes, etc., we collectively explored what it means to be neurodivergent in the 21st century in our country. The recordings brought forth laughter, sadness, anger, reflections, ideas, theories, proposals, and the development of subsequent initiatives. We had the support of a Production Grant from Hangar, the participation of around thirty individuals, and over a thousand unique listeners.
Seguiria el procés d’edició del Llibret per a la supervivència de l’adolescent neurodivergent (2021) durant el qual generàrem un seguit de trobades amb membres de l’Associació Asperger de Catalunya i altres persones neurodivergents no associades enlloc de les quals sorgí l’identificació d’una voluntat compartida d’editar una publicació de suport per a adolescents neurodivergents. Redactàrem un llibret col·lectiu, imprès a paper i de lliure descàrrega en línia. Comptàrem amb l’inestimable suport i impecable treball del Premi Miquel Casablancas (Sant Andreu Contemporani) i l’Associació Asperger de Catalunya.
I would continue with the editing process of the «Booklet for the Survival of the Neurodivergent Adolescent» (2021), during which we organized a series of meetings with members of the Asperger Association of Catalonia and other unaffiliated neurodivergent individuals, leading to the identification of a shared desire to publish a support publication for neurodivergent adolescents. We collectively wrote a booklet, available both in print and for free download online. We had the invaluable support and impeccable work of the Miquel Casablancas Award (Sant Andreu Contemporani) and the Asperger Association of Catalonia.
L’exploració de la qüestió continuaria amb De l’autisme a l’anime (2022), un treball realitzat juntament al col·lectiu Aspercamp i que fou produït pel Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona El Mèdol. De la mà de les persones associades a l’entitat, proposàrem una col·lecció de memes –el llenguatge humorístic d’internet, el format i origen del qual està reconegut com a cultura netament neurodivergent. L’arxiu de mems testimoniava, sempre en primera persona i de forma col·lectiva, amb humor i denúncia, el dia a dia de la comunitat neurodivergent concretada en les persones participants. El resultat s’exposà durant vora tres mesos al centre d’art, junt a obra d’artistes professionals que treballen des de la discapacitat o la pròpia neurodivergència. Posteriorment, l’exposició ha itinerat en centres cívics i biblioteques del Camp havent-se exposat a Reus, Riudoms, la Selva del Camp i en altres espais i esdeveniments de la mateixa capital del Camp. Tot plegat, gràcies al treball de promoció i cura de la neurodiversitat al territori realitzat per l’associació Aspercamp, sense els quals el projecte tampoc hauria pogut tirar endavant.
The exploration of the issue would continue with «From Autism to Anime» (2022), a project conducted in collaboration with the Aspercamp collective and produced by the El Mèdol Contemporary Arts Center in Tarragona. With the involvement of individuals associated with the organization, we proposed a collection of memes –the humorous internet language, the format and origin of which are recognized as distinctly neurodivergent culture. The meme archive served to testify, in the first person and collectively, with humor and denunciation, to the daily life of the neurodivergent community represented by the participants. The result was exhibited for nearly three months at the art center, alongside the work of professional artists working from a perspective of disability or neurodivergence. Subsequently, the exhibition has traveled to community centers and libraries in the Camp region, being displayed in Reus, Riudoms, la Selva del Camp, and various other spaces and events in the capital of the Camp region. All of this was made possible thanks to the promotion and care of neurodiversity in the region by the Aspercamp association, without which the project could not have succeeded.
Altres resultats del treball realitzat en els darrers anys han sigut la creació d’estructures i llocs de treball exclusivament neurodivergents en col·lectius que anteriorment eren gestionats per neurotípics com les ja mencionades Associació Asperger de Catalunya i Aspercamp (2023) i la creació de col·lectius formals com Neurodiver Gent a les Illes Balears; la sistematització de coneixement en forma d’un paper acadèmic a la revista L’Espill de la Universitat de València; i la participació en premsa, esdeveniments, xarxes socials, jornades públiques, privades i del tercer sector a Catalunya.
Other outcomes of the work carried out in recent years have included the creation of structures and job positions exclusively for neurodivergent individuals in collectives that were previously managed by neurotypicals, such as the aforementioned Asperger Association of Catalonia and Aspercamp (2023). Additionally, formal collectives like «Neurodiver Gent» in the Balearic Islands were established. There has been a systematization of knowledge also, in the form of a scientific paper in the journal «L’Espill» of the University of Valencia. Furthermore, participation in the media, events, social networks, public, private, and third-sector conferences, both in Catalonia and beyond, has played a significant role.